Mama! Jo en vull un!

Les plays, les PSP, els ordinadors... inunden casa nostre. La veritat que és molt senzill i còmode posar-se davant la pantalla i jugar però a vegades és més divertit exprémer les neurones.

Per això dissabte vam fer les nostres pròpies joguines! Dels cartrons de llet, escuradents, taps i ampolles de plàstic, oueres... van sortir robots, nines, cotxes, conills... tota una col·lecció que a moltes botigues ja els agradaria tenir!

Senzill i barat.

Som figuretes de pessebre!

Després de la benvinguda al blog, fem una petita crònica de l’última activitat: el pessebre vivent i la cantada a la residència d’avis.

Tots vestidets i pintats (aquest dia també hi havia nens de catequesis) vam estar una estona quiets perquè tots els pares, avis, tiets... passessin a veure’ns. No va faltar res: la verge Maria, l’àngel i els dimonis, Sant Josep, els pastors, els reis... i com a convidades especials vam tenir a dues cabretes (tot i que cal dir que estaven una mica atabalades...)

Després xino-xano vam anar tirant cap a la residència on ens esperaven un bon grup d’avis amb moltes ganes de gresca. Pares, nens i monitors vam pujar a l’escenari, com si ho haguéssim fet tota la vida, a cantar les cançons més tradicionals d’aquestes dates com el 25 de desembre, el rabadà, les 12 van tocant...

Ara només falta esperar un any per tornar a repetir aquesta bonica escena!

(No tinc cap foto d’aquest dia... així que si algú en té que l’enviï per mail i així adornarem aquesta entrada. Per anar fent boca la de dalt és una foto del pessebre vivent de l’any passat.)